Segons l’informe Innovation Union Scoreboard 2013 (IUS 2013), elaborat fonamentalment a partir d’indicadors corresponent als anys 2010 i 2011, la innovació a la UE va mantenir la tendència dels anys anteriors. L’informe també compara les dades de la UE amb altres països de l’entorn geopolític i amb competidors globals.

La mitjana de creixement anual de la UE en innovació des del llançament de l’estratègia Europa 2020, és a dir, des del 2010, és del 2,4 % i la majoria dels estats membres —18 dels 27— milloren resultats. Entre els motors de creixement de la innovació es troben les petites i mitjanes empreses (PIME), els ingressos per llicències i patents a l’estranger i les marques comunitàries, així com uns sistemes de recerca atractius per al personal investigador internacional. Tot i això, la davallada de les inversions privades i del capital de risc han influït negativament en les xifres.

Els estats que més creixen són Eslovàquia (+ 19,9 % d’increment anual entre el període 2010-2012), els Països Baixos (+ 10,2 %), Lituània (+ 10,0 %) i Estònia (+ 8,8 %). I els que més davallen són Bulgària (- 18,7 %), Malta (- 16,0 %), Grècia (- 6,0 %) i Romania (- 5,1 %). Aquests desequilibris mostren que s’ha revertit el procés de convergència dins la UE que reflectien els informes dels anys anteriors. L’Estat espanyol ha crescut un 4,3 %, per sobre de la mitjana de la UE.

Com cada any, l’informe presenta els 27 estats de la UE classificats en quatre grups segons la seva fortalesa en innovació: els líders (Suècia, Alemanya, Dinamarca i Finlàndia), els seguidors (Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica, Regne Unit, Àustria, Irlanda, França, Eslovènia, Xipre i Estònia), els moderats (Itàlia, Espanya, Portugal, República Txeca, Grècia, Eslovàquia, Hongria, Malta i Lituània) i, finalment, els modestos (Polònia, Letònia, Romania i Bulgària). En relació amb altres estats de l’entorn geopolític, Suïssa supera clarament tots els països de la UE; Islàndia estaria en el grup dels seguidors; Croàcia, Noruega i Sèrbia en els moderats; i Macedònia i Turquia en els modestos. Es destaca que Croàcia i, sobretot, Sèrbia, estan creixent més ràpidament que la mitjana de la UE. Pel que fa als competidors globals, mentre que la superioritat de Corea del Sud respecte a la UE és cada cop més gran, la UE ha aconseguit escurçar la distància que la separa amb els Estats Units d’Amèrica i el Japó. Alhora, presenta millors resultats que Austràlia, Canadà, Brasil, Rússia, Índia i Sud-àfrica.

Així mateix, l’informe facilita una representació bidimensional (vegeu la imatge adjunta) amb l’índex i el creixement interanual en innovació dels països de la UE. Els valors corresponents a la mitjana de la UE (línies discontínues) divideixen la gràfica en quadrants. Al quadrant superior dret trobem els països amb un índex d’innovació i un creixement interanual per sobre de la mitjana de la UE (Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Països Baixos i França). Al quadrant superior esquerre hi ha els països amb un índex d’innovació per sobre, però amb un creixement interanual per sobre de la mitjana de la UE (Suècia, Regne Unit, Luxemburg, Bèlgica, Irlanda i Àustria). Al quadrant inferior dret hi ha els països amb un índex d’innovació per sota, però amb un creixement interanual per sobre de la mitjana de la UE (Eslovènia, Estònia, Itàlia, Portugal, Txèquia, Eslovàquia, Malta, Lituània i Letònia). Finalment, al quadrant inferior esquerre trobem els països que estan per sota de la mitjana de la UE tant en innovació com en creixement interanual (Xipre, Espanya, Grècia, Hongria, Polònia, Romania i Bulgària).
Peu imatge: Codi de països: Alemanya (DE), Dinamarca (DK), Finlàndia (FI), Països Baixos (NL), França (FR), Suècia (SE), Bèlgica (BE), Regne Unit (UK), Àustria (AT), Irlanda (IE), Eslovènia (SI), Estònia (EE), Itàlia (IT), Portugal (PT), República Txeca (CZ), Eslovàquia (SK), Malta (MT), Lituània (LT), Letònia (LV), Xipre (CY), Espanya (ES), Grècia (EL), Hongria (HU), Polònia (PL), Romania (RO) i Bulgària (BG).

Consulteu més informació.

La Comissió Europea va fer públiques l’octubre del 2011 les propostes per a un nou enfocament de la política de cohesió per al període 2014-2020. L’objectiu d’aquestes propostes, que estan debatent el Parlament i el Consell Europeu, és alinear les inversions amb l’agenda Europa 2020, de manera que es posi èmfasi en tres prioritats: la recerca i la innovació, l’eficiència energètica i les energies renovables cap a una economia de baix carboni, i la competitivitat de les petites i mitjanes empreses (PIME).

Amb un pressupost total de 336.000 milions d’euros (inferior als 350.000 milions d’euros del període actual 2007-2013), aquestes són les tres qüestions cabdals en què es concentrarà la despesa dels fons de cohesió, com ara el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), dins d’un nou marc estratègic comú que aposta per la «inversió intel·ligent».

De fet, la Comissió Europea ha demanat que les regions més desenvolupades (les que tenen un PIB per capita superior al 90 % de la mitjana de la UE, entre les quals hi ha Catalunya) i les «regions en transició» (una nova categoria amb les regions amb un PIB per capita entre el 75 % i el 90 %), destinin el 80 % dels seus recursos del FEDER a aquests tres àmbits. Concretament, es proposa que, com a mínim, inverteixin el 60 % de la inversió en recerca i innovació i competitivitat de les PIME, i el 20 % en eficiència energètica i energies renovables, fent èmfasi, entre altres temes, «en el desenvolupament urbà sostenible». Pel que fa a les regions menys desenvolupades (amb un PIB per capita inferior al 75 % de la mitjana de la UE), tindran un ventall més ampli quant a les prioritats d’inversió que poden escollir i se’ls demana que el seu esforç en recerca i innovació i competitivitat de les PIME sigui del 44 % i que en eficiència energètica i energies renovables sigui del 6 %.

Els altres temes, també vinculats a l’agenda Europa 2020, que la Comissió ha inclòs dins de les seves propostes d’inversió són: les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’adaptació al canvi climàtic i la gestió i prevenció de riscos, la protecció mediambiental i l’eficiència dels recursos, el transport sostenible, l’ocupació i el suport a la mobilitat laboral, la integració social i la lluita contra la pobresa, l’educació i la formació contínua, i la millora de l’eficàcia de l’Administració pública.

Estratègia d’especialització intel•ligent per a les regions (RIS3)

La Comissió Europea també ha proposat que les autoritats estatals i regionals de tota la UE preparin un pla pluriennal amb una estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent, que identifiqui les característiques i els avantatges competitius en R+D+I de cada estat i regió, per tal que les inversions dels fons en aquest camp siguin més eficaces i es puguin incrementar les sinergies entre les diferents polítiques de la UE. Com a part de la política de cohesió 2014-2020, el desenvolupament d’aquest pla podrà ser una condició prèvia per accedir a les inversions.

En el cas de Catalunya, el Govern de la Generalitat està treballant en l’elaboració de la RIS3 d’acord amb la metodologia proposada per la Comissió Europea. En aquest sentit ha creat un comitè d’experts en economia, recerca i innovació que validarà la metodologia del procés d’elaboració de la RIS3 de Catalunya.

Consulteu més informació.

Donada l'àrea en que desenvolupa la seva activitat, el CDTI té accés i contacte directe amb empreses d'alt potencial tecnològic susceptibles d'estar interessades en obtenir finançament per impulsar els seus projectes de R+D+i. Per això el CDTI ha obert a través de la seva pàgina web la presentació de sol·licituds via web d'empreses innovadores o de base tecnològica que busquin inversors de capital risc que participen en el Programa INNVIERTE.

Així, una PIME espanyola de base tecnològica o innovadora pot presentar via web una sol·licitud per traslladar el seu interès al CDTI en obtenir finançament de capital risc i el CDTI procedirà a analitzar el projecte presentat des del punt de vista del seu contingut tecnològic o caràcter innovador, la coherència global de la proposta i la seva adequació a l'estratègia de INNVIERTE. Si l'empresa interessada es qualifica positivament i existeixen inversors en la seva àrea d'activitat es traslladarà la informació als inversors privats que participin en el programa INNVIERTE.

Consulteu més informació.

Els projectes ARTEMIS tenen com a objectiu fomentar projectes que incloguin activitats de recerca i desenvolupament de tecnologies a nivell internacional.

Les activitats que inclou són: demostració o desenvolupament experimental, dissenyada per provar la viabilitat de noves tecnologies que ofereixen un avantatge econòmica potencial, però que no puguin comercialitzar directament (per exemple, proves de prototips de productes) així com les activitats de gestió que uneixen a tots els components del projecte.

Els temes principals són:

- Mètodes i processos rellevants per a la seguretat dels sistemes integrats
- Sistemes integrats per a la salut i el benestar
- Sistemes integrats en entorns intel·ligents
- Sistemes integrats per a l'automatització de processos de fabricació
- Plataformes informàtiques per a sistemes integrats
- Sistemes integrats de protecció de la seguretat i les infraestructures crítiques
- Dissenys centrats en humans de sistemes integrats

El consorci ha d'estar compost per almenys tres entitats jurídiques establertes en almenys tres Estats diferents membres d'Artemis. Les entitats han de ser independents entre si. Artemis promou la participació de les PIME en les seves activitats. El coordinador ha de ser una empresa. Els beneficiaris poden ser: empreses, PIME, amb domicili a Espanya, les organitzacions privades de recerca, incloses les universitats privades; les entitats públiques han de ser objecte de subcontractació a una empresa del consorci.

La subvenció a fons perdut serà d'entre un 40% a un 60% de les despeses subvencionables, en funció de l'entitat sol·licitant.

Projectes de 3 anys de durada i el pressupost mínim del projecte és de 0,5 milions d'euros (un mínim del 50% del pressupost per a la part espanyola).

Data límit de presentacio de pre-propostes (primera fase) 6 de juny de 2013 a les 17.00 hores.

Consulteu més informació.