Segons l’informe Innovation Union Scoreboard 2013 (IUS 2013), elaborat fonamentalment a partir d’indicadors corresponent als anys 2010 i 2011, la innovació a la UE va mantenir la tendència dels anys anteriors. L’informe també compara les dades de la UE amb altres països de l’entorn geopolític i amb competidors globals.

La mitjana de creixement anual de la UE en innovació des del llançament de l’estratègia Europa 2020, és a dir, des del 2010, és del 2,4 % i la majoria dels estats membres —18 dels 27— milloren resultats. Entre els motors de creixement de la innovació es troben les petites i mitjanes empreses (PIME), els ingressos per llicències i patents a l’estranger i les marques comunitàries, així com uns sistemes de recerca atractius per al personal investigador internacional. Tot i això, la davallada de les inversions privades i del capital de risc han influït negativament en les xifres.

Els estats que més creixen són Eslovàquia (+ 19,9 % d’increment anual entre el període 2010-2012), els Països Baixos (+ 10,2 %), Lituània (+ 10,0 %) i Estònia (+ 8,8 %). I els que més davallen són Bulgària (- 18,7 %), Malta (- 16,0 %), Grècia (- 6,0 %) i Romania (- 5,1 %). Aquests desequilibris mostren que s’ha revertit el procés de convergència dins la UE que reflectien els informes dels anys anteriors. L’Estat espanyol ha crescut un 4,3 %, per sobre de la mitjana de la UE.

Com cada any, l’informe presenta els 27 estats de la UE classificats en quatre grups segons la seva fortalesa en innovació: els líders (Suècia, Alemanya, Dinamarca i Finlàndia), els seguidors (Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica, Regne Unit, Àustria, Irlanda, França, Eslovènia, Xipre i Estònia), els moderats (Itàlia, Espanya, Portugal, República Txeca, Grècia, Eslovàquia, Hongria, Malta i Lituània) i, finalment, els modestos (Polònia, Letònia, Romania i Bulgària). En relació amb altres estats de l’entorn geopolític, Suïssa supera clarament tots els països de la UE; Islàndia estaria en el grup dels seguidors; Croàcia, Noruega i Sèrbia en els moderats; i Macedònia i Turquia en els modestos. Es destaca que Croàcia i, sobretot, Sèrbia, estan creixent més ràpidament que la mitjana de la UE. Pel que fa als competidors globals, mentre que la superioritat de Corea del Sud respecte a la UE és cada cop més gran, la UE ha aconseguit escurçar la distància que la separa amb els Estats Units d’Amèrica i el Japó. Alhora, presenta millors resultats que Austràlia, Canadà, Brasil, Rússia, Índia i Sud-àfrica.

Així mateix, l’informe facilita una representació bidimensional (vegeu la imatge adjunta) amb l’índex i el creixement interanual en innovació dels països de la UE. Els valors corresponents a la mitjana de la UE (línies discontínues) divideixen la gràfica en quadrants. Al quadrant superior dret trobem els països amb un índex d’innovació i un creixement interanual per sobre de la mitjana de la UE (Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Països Baixos i França). Al quadrant superior esquerre hi ha els països amb un índex d’innovació per sobre, però amb un creixement interanual per sobre de la mitjana de la UE (Suècia, Regne Unit, Luxemburg, Bèlgica, Irlanda i Àustria). Al quadrant inferior dret hi ha els països amb un índex d’innovació per sota, però amb un creixement interanual per sobre de la mitjana de la UE (Eslovènia, Estònia, Itàlia, Portugal, Txèquia, Eslovàquia, Malta, Lituània i Letònia). Finalment, al quadrant inferior esquerre trobem els països que estan per sota de la mitjana de la UE tant en innovació com en creixement interanual (Xipre, Espanya, Grècia, Hongria, Polònia, Romania i Bulgària).
Peu imatge: Codi de països: Alemanya (DE), Dinamarca (DK), Finlàndia (FI), Països Baixos (NL), França (FR), Suècia (SE), Bèlgica (BE), Regne Unit (UK), Àustria (AT), Irlanda (IE), Eslovènia (SI), Estònia (EE), Itàlia (IT), Portugal (PT), República Txeca (CZ), Eslovàquia (SK), Malta (MT), Lituània (LT), Letònia (LV), Xipre (CY), Espanya (ES), Grècia (EL), Hongria (HU), Polònia (PL), Romania (RO) i Bulgària (BG).

Consulteu més informació.