Novembre 2017



Ordinadors de busseig i eficiència energètica, Premis "Iberus-CLH Emprende"

Premis Iberus

Un projecte que planteja una nova generació d'ordinadors de busseig tant per a apnea, pesca submarina o busseig amb ampolla i un altre que ofereix serveis de millora d'eficiència energètica han resultat guanyadors de la quarta edició dels Premis "Iberus CLH Emprende" impulsats pel Campus d'Excel·lència Internacional Campus Iberus -que aglutina les universitats de Lleida (UdL), Pública de Navarra (UPNA), la Rioja (unirioja) i Saragossa (Unizar) -, amb el patrocini del Grup CLH. Les iniciatives guardonades, la primera de la Unizar i la segona de Unizar-Unirioja, rebran 5.000 i 7.000 euros respectivament. El veredicte es va fer públic ahir en un acte celebrat en el Paranimf de la Universitat de Saragossa.

El projecte Smart Lung, defensat per la Universitat de Saragossa, s'ha imposat en la categoria "Idees de negoci". La proposta planteja una nova generació d'ordinadors de busseig tant per a apnea, pesca submarina o busseig amb ampolla que, a diferència dels dispositius actuals, permet conèixer durant la immersió els nivells reals de nitrogen, diòxid de carboni i oxigen en sang del seu usuari, podent d'aquesta forma prevenir riscos d'accidents.

En aquesta mateixa categoria, ha quedat finalista el projecte de Jaume Bagué (estudiant de Biotecnologia de la UdL) el qual proposa una caixa d'atmosfera controlada per a l'exportació de fruita.

El projecte Efitar Ingeniería, s'ha imposat en la categoria "Empresa Innovadora". Es tracta d'una empresa de professionals de la Universitat de Saragossa i de la Universitat de La Rioja que ofereix serveis de millora d'eficiència energètica, com assessoria, contractació de gas i electricitat, certificats energètics o il·luminació LED, amb la novetat de que assumeix el cost de la inversió a canvi d'una quota fixa durant tota la vigència del projecte.

En aquesta categoria ha quedat finalista INTECH3D, start-up que ofereix serveis i consultoria en impressió 3D, impulsada per John Amin (estudiant de l'EPS de la UdL) i Joan Folguera (graduat en ADE per la UdL).

Per a la selecció dels finalistes i guanyadors, un jurat d'experts ha tingut en compte criteris com l'originalitat, el grau d'aplicabilitat o el caràcter innovador de les propostes.

El lliurament dels IV Premis "Iberus-CLH Emprende" va tenir lloc ahir durant un acte celebrat en el Paranimf de la Universitat de Saragossa, en una sessió oberta al públic i amb la presència de representants del consorci Campus Iberus i del Grup CLH.

La col·laboració entre el Campus Iberus i CLH és fruit d'un conveni subscrit entre les dues parts per impulsar l'emprenedoria en aquestes regions, contribuint a la diversificació del seu teixit productiu i la generació d'ocupació.



Convocatòria oberta Programa EMPENTA

EMPENTA

EMPENTA és un programa d’acceleració per a noves start-ups que es troben en fases inicials, en les quals és difícil trobar programes de suport efectius, amb un output real i que no dilueixin el percentatge de capital dels fundadors.

A través d’una metodologia àgil i flexible, s’adapta el programa a la situació de cada start-up, oferint-te el seguiment de mentors experts amb l’objectiu de consolidar el teu projecte cap a l’èxit al mercat.

Organitzat per ESADECREAPOLIS i promogut per ACCIÓ i Startup Catalonia, el programa té una durada de 6 mesos i és totalment gratuït.

El termini per inscriure's finalitza el 15 de gener de 2018.

Consulteu més informació



La UdL al Health & Bio Team Dating

Health & Bio Team Dating

Durant el dia d'avui se celebra a Barcelona el 'Health & Bio Team Dating', un esdeveniment organitzat per Biocat conjuntament amb Banc Sabadell i CataloniaBio. Aquest esdeveniment és una trobada entre científics i grups de recerca en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut amb professionals de l’àmbit del negoci amb l’objectiu de formar equips que puguin donar pas a noves sinèrgies empresarials, així com start-ups.

Un any més, aquesta trobada se centra en la creació d’equips a través de la celebració de trobades de 30 minuts per fomentar un networking efectiu. A més, es donen a conèixer casos d’èxit mitjançant la participació de ponents especials durant l’acte.

A aquesta trobada hi assisteixen investigadors amb projectes relacionats amb les següents temàtiques: salut humana, agroaliments, sector terapèutic i diagnosi, fàrmacs, dispositius mèdics i altres àrees de les ciències de la vida, i persones amb experiència en la gestió empresarial i el coneixement de com portar les noves tecnologies o serveis del laboratori al mercat.

La Universitat de Lleida, a través de la Unitat de Valorització i Transferència (Trampolí Tecnològic), participa en la trobada presentant les tecnologies relacionades amb el sector salut de la UdL, concretament, la tecnologia "LapCFORCE, a surgical device to improve laparotomy closure for incisional hernia prevention" i "Treatment and prevention of Amyotrophic Lateral Sclerosis".



Presentació de l'informe "Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya"

Informe ACUP

Aquest matí s'ha celebrat la Jornada “Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i recerca pública de Catalunya. La innovació com a motor de progrés econòmic i social". En el marc de la Jornada s'ha presentat l'informe "Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya" que té com a objectiu avançar en la comprensió i anàlisi del sistema universitari i de recerca públics de Catalunya.

L'Informe és un exercici inèdit fins a dia d'avui, que analitza i quantifica els impactes socials i econòmics de l’activitat de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya. L'informe és fruit d’un important esforç que ha coordinat l'ACUP amb la col·laboració de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i en el qual han participat les universitats públiques catalanes i els centres i organismes de recerca de Catalunya.

Durant la Jornada també s'han exposat les estratègies i els esforços de les universitats catalanes per a promoure la transferència de la recerca i la innovació.

Consulteu la infografia / Consulteu l'informe



Informe "Indicadors del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació" (edició 2017)

Informe Indicadors

Aquest informe, elaborat per la FECYT, es publica anualment i ofereix informació sintetitzada sobre l'estat del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació y la seva evolució més recent. Aquest Informe recull també el creixent procés de regionalització de les activitats de R+D+I, oferint informació sobre l'esforç realitzat per les diferents comunitats autònomes. Aporta, també, dades sobre la posició d'Espanya en el context de la Unió Europea, Amèrica Llatina i dels països de la OCDE, i sobre la participació espanyola en els diferents programes internacionals de R+D.​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​

Consulteu l'Informe



Indicadors d’innovació europea 2017

En relació amb el European Innovation Scoreboard 2017, el quadre analític ampliat amb nous indicadors constata que el rendiment de la innovació ha continuat creixent a la Unió Europea (UE), però de forma desigual. Així, 15 països han millorat, mentre que 13 han empitjorat. Des d’una perspectiva mundial, Europa s’apropa al Canadà i als Estats Units d’Amèrica, però s’allunya de Corea del Sud i del Japó. D’altra banda, la Xina redueix ràpidament l’avantatge actual de la UE.

El European Innovation Scoreboard 2017 presenta un quadre analític ampliat amb nous indicadors respecte a edicions anteriors, per adaptar-se a l’evolució de les prioritats polítiques, la teoria econòmica i la disponibilitat de dades. Actualment el sistema de mesurament disposa de quatre tipus principals d’indicadors, 10 dimensions d’innovació i 27 indicadors.

En funció dels resultats mitjans en matèria d’innovació, els estats membres es classifiquen en quatre grups: líders en innovació; innovadors forts, que són els que es troben per sobre de la mitjana europea; innovadors moderats, que són els que es troben per sota de la mitjana; i, finalment, innovadors modestos. Suècia continua al capdavant d’Europa, seguida per Dinamarca, Finlàndia, els Països Baixos, el Regne Unit i Alemanya. D’altra banda, l’Estat espanyol se situa en la categoria de països innovadors moderats.

El Regional Innovation Scoreboard 2017 permet valorar el desenvolupament innovador regional a partir d’un nombre més limitat d’indicadors (18 indicadors en total). La darrera edició inclou 220 regions de 22 països membres de la UE, a més de Noruega, Sèrbia i Suïssa i, també, sis estats membres de dimensions més reduïdes.

Segons el lideratge en innovació, hi ha 53 regions innovadores líders, 60 regions innovadores fortes, 85 regions innovadores moderades i 22 regions innovadores modestes. En general, hi ha una correlació entre el nivell innovador de l’estat i el de les seves regions. Ara bé, hi ha algunes regions destacades a països innovadors moderats, per exemple, el País Basc. A més, existeix un vincle sòlid entre el nivell d’innovació i la competitivitat regional, tal com es demostra al European Regional Competitiveness Index.

Catalunya i el País Valencià es troben al terç superior del grup d’innovadors moderats, si bé el rendiment innovador ha disminuït amb el temps, de manera més acusada en el cas valencià. D’altra banda, les Illes Balears són en el terç mitjà dels innovadors moderats, amb un descens considerable del seu rendiment en els darrers anys.

Consulteu més informació