Febrer 2013



L'any 2011 la despesa en R+D de les principals empreses del món va recuperar els nivells del 2008

Informe

L’informe EU Industrial R&D Investment Scoreboard, que analitza les xifres de les 1.500 empreses del món amb més despesa en R+D, mostra que aquesta inversió va créixer un 7,6% l’any 2011, per damunt del 4,0% del 2010 i en contrast amb el descens de l’1,9% del 2009.

La tendència és encara més positiva a la Unió Europea: la inversió en R+D de les empreses més importants -405 de les 1.500 empreses del món considerades- va créixer un 8,9%, per damunt de la mitjana mundial i significativament superior a l’increment de la inversió del 2010 (6,1%). De fet, les xifres de les empreses de la UE pràcticament s’igualen a les nord-americanes, que van incrementar la inversió un 9%, per sota del 10% de l’any anterior.

Tot i això, és rellevant assenyalar que els Estats Units sobresurten pel que fa a inversió en sectors especialitzats que demanen una alta intensitat en R+D (sectors high tech) i que són altament generadors d’ocupació, com ara les indústries farmacèutica, biotecnològica, informàtica o de tecnologies de la informació. El 2011, el 69% de la despesa en R+D de les empreses nord-americanes es va destinar a aquests sectors, mentre que a la UE va ser de gairebé la meitat, un 37%.

El top 10 en despesa en R+D

Si ens fixem en les deu empreses que més van invertir en R+D, veurem que cinc són dels Estats Units (Microsoft, Pfizer, Intel, General Motors i Merck US), dues de Suïssa (Novartis i Roche), una de la Unió Europea (l’alemanya Volkswagen), una de Corea del Sud (Samsung Electronics) i una del Japó (Toyota), que és la capdavantera de la llista. Al top 100 de la UE, n’hi ha tres d’espanyoles, cap de les quals és catalana: el Banco Santander, Telefónica i Amadeus. La primera catalana és Almirall, que es troba a la 143a posició europea i la 501a del món.

Consulteu la informació.



Premis Rei Jaume I

Premis Rei Jaume I

Els premis Rei Jaume I, creats el 1989 i vinculats a la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats obren una nova convocatòria en les seves diferents categories: recerca bàsica, recerca mèdica, economia, protecció del medi ambient, noves tecnologies i emprenedor.

Els premis són d'àmbit estatal i estan dotats cadascun amb 100.000 euros.

El jurat ha reunit entre els seus membres a diferents premis Nobel.

El termini per presentar les candidatures s'acaba el 24 de març de 2013.

Més informació (bases, jurats, guanyadors, etc.) al web dels premis.



El Parlament Europeu aprova la creació d'una patent comuna al marge d'Espanya i d'Itàlia

Seu EPO

Després de dècades de debat, el Parlament Europeu va aprovar el passat 11 de desembre la creació d’una patent única europea que permetrà reduir considerablement els costos de registrar una patent a 25 dels 27 estats de la UE. Espanya i Itàlia no s’hi adhereixen, perquè exigeixen que el castellà i l’italià en siguin idiomes oficials.

El sistema actual suposa que una patent aprovada per l’Oficina Europea de Patents (EPO) ha de ser tramitada després a les oficines dels estats en els quals es vol protegir. Això pot significar una despesa de fins a 36.000 euros per idea o producte que es vol patentar. Es calcula que la nova patent única, a més de simplificar el procés, reduirà els costos fins a uns 6.400 euros, i es planteja que durant els propers anys disminueixi fins als 5.000 euros. De totes maneres, aquestes xifres són encara superiors al cost que té registrar una patent als Estats Units, que és de prop d’uns 1.850 euros.

La tramitació del registre d’una patent es podrà fer en qualsevol del tres idiomes oficials (anglès, francès i alemany). Però a les universitats, PIME, organitzacions sense ànim de lucre i particulars se’ls reemborsaran les despeses de traducció de qualsevol altre idioma oficial de la Unió Europea.

Els litigis legals s’adreçaran al Tribunal Unificat de Patents (Unified Patent Court), de propera creació. La seu central d’aquest organisme serà a París, per bé que tindrà dues subseus; una a Londres dedicada a patents en l’àmbit de la química, i l’altra a Munic per a l’àmbit de l’enginyeria mecànica.

Consulteu més informació.



Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més empreses innovadores durant l'any 2011

Empreses innovadores

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat les dades definitives de l’Encuesta sobre innovación en las empresas 2011, la qual constata que Catalunya és la primera comunitat autònoma pel que fa al nombre d’empreses innovadores i la segona en despesa en innovació tecnològica.

La despesa en innovació tecnològica de les empreses de l’Estat espanyol va assolir els 14.756 milions d’euros durant el 2011. Aquesta xifra és un 8,8 % inferior a la del 2010 i significa una reducció de la inversió en aquest àmbit del 25,9 % en relació amb les dades del 2008. El nombre d’empreses innovadores ha crescut respecte el 2010 (24.645) i se n’arriben a comptabilitzar fins a 27.203. En aquest sentit, Catalunya seria la primera comunitat autònoma de l’Estat espanyol pel que fa al nombre d’empreses dedicades a activitats innovadores amb 4.543, seguida de la Comunitat de Madrid amb 3.526 i el País Valencià amb 2.281.

D’altra banda, les comunitats autònomes amb una despesa més elevada en innovació tecnològica l’any 2011 van ser Madrid (36,2 % del total estatal), Catalunya (23,1 %), el País Basc (10,5 %), Andalusia (6,3 %) i el País Valencià (4,8 %). En sentit contrari, les Illes Balears només van representar un 0,3 % del global estatal.

L’any 2011, Catalunya va registrar una despesa en innovació tecnològica de 3.407,5 M€, -6,4 % respecte a l’any 2010 i -9,9 % en relació amb el 2008. El descens és més accentuat en els casos del País Valencià (701,5 M€, que representa -12,5 % respecte al 2010 i -40,6 % en relació amb el 2008) i de les Illes Balears (40,2 M€, -23,7 % respecte al 2010 i -49,5 % en relació amb el 2008). En comparació amb el 2010, el nombre d’empreses innovadores l’any 2011 també va baixar a tots els territoris de llengua i cultura catalanes: Catalunya (es va passar de 5.334 a 4.543), el País Valencià (de 2.552 a 2.281) i les Illes Balears (de 523 a 300).

Segons indica l’enquesta elaborada per l’INE, desenvolupada a partir d’una mostra de 42.100 empreses amb deu o més assalariats, les activitats d’innovació tecnològica es van centrar en l’R+D interna (un 47,4 % de la despesa total), l’R+D externa (un 20,6 %) i l’adquisició de maquinària, equipament, maquinari o programari per a la innovació (un 20,2 %).

Per sectors, l’any 2011 la despesa en innovació tecnològica va baixar un 22,1 % a la construcció, un 13,4 % als serveis, un 12,1 % a l’agricultura i 3,0 % a la indústria. Per tipus d’activitat, les empreses de serveis d’R+D van representar el percentatge més alt del total de despesa en innovació tecnològica (11,1 %), seguides per les de vehicles de motor (10,0 %), les de telecomunicacions (9,4 %) i les farmacèutiques (7,6 %).

Veure enquesta sobre innovació en les empreses de l'INE.



Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes 2012

Indicadors de recerca

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha publicat l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes 2012. El document, plantejat amb voluntat de continuïtat i amb l'objectiu d'esdevenir testimoni del compromís de les universitats de Catalunya amb el país, analitza diferents aspectes de la recerca i la innovació del sistema universitari català i s’acompanya dels paràmetres principals per avaluar la situació de l’R+D+I.

Entre les dades que ofereix destaca que el 64 % dels fons externs captats per les universitats públiques catalanes l’any 2010 prové de convocatòries competitives, i d’aquest, un 22 % és d’origen europeu, xifra en consonància amb els estàndards internacionals.

Quant a la producció científica del període 2005-2009 encapçalada per les universitats, ha representat el 0,7% del món i el 40% s’ha fet amb la col·laboració internacional; la seva qualitat té un impacte superior a la mitjana mundial, ocupa les primeres posicions en el conjunt d’universitats de l’Estat i se situa en una bona posició intermèdia dins la UE-15, tant en relació amb la població com al PIB.

L’impuls prioritari a la transferència de coneixement per part de les universitats ha significat que d’una mitjana de 70 sol·licituds de patents anuals, un 40% se sol·liciten a escala mundial i ha generat, l’any 2011, el 21% dels ingressos per transferència del total d’universitats de l’Estat.

Si bé l’estudi conclou que el sistema de recerca català és capdavanter en l’àmbit estatal i equiparable, quant a resultats, al de sistemes universitaris de països més avançats de la UE, també posa en evidència un sistema en tensió a causa de la situació de crisi actual. Poder mantenir i millorar, si és possible, aquests resultats, a més d’enfortir la innovació a partir del coneixement generat, aconseguir una connexió més sòlida entre universitats i empreses i potenciar la cultura emprenedora, són els reptes que caldria assolir en la construcció d’una societat i una economia del coneixement.

Veure document.



El Govern aprova l'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d'Innovació

Estrategia MINECO

El Consell de Ministres ha aprovat l'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d'Innovació i el Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d'Innovació.

Tots dos documents són els pilars sobre els quals s'assenta el disseny de la política del Govern en R+D per als pròxims anys. Tenen com a objectiu el reconeixement i promoció del talent i la seva ocupabilitat, l'impuls del lideratge empresarial en R+D+i, el foment de la recerca científica i tècnica d'excel·lència, i el desenvolupament d'activitats orientades a resoldre els reptes globals de la societat.

Consulteu més informació.



Nou catàleg de proveïdors de fons d'ACC1Ó

Catàleg

El passat 29 de gener es va celebrar el XVIII Fòrum d'Inversió organitzat per ACC1Ó, que és el principal punt de trobada d'emprenedors i inversors de Catalunya. I com cada any, un cop acabat el Fòrum, ACC1Ó ha fet la publicació anual del catàleg de proveïdors de fons.

En aquest catàleg podem trobar un llistat amb informació detallada de 35 entitats amb fons operatius a Catalunya. Cadascuna de les entitats té una fitxa on es descriu les dades de contacte de cada entitat, quins criteris i preferències d'inversió utilitzen i una mostra representativa de les seves empreses participades.

Així doncs, ens trobem davant el recull més complet de Catalunya pel que fa a inversors privats i de capital risc.

Consulteu el nou catàleg de proveïdors de fons.



Curs "Estratègies i factors clau en els processos de valorització i transferència de tecnologies universitàries"

Curs Valorització

Es tracta de dues sessions orientades a donar una visió dels processos de valorització i transferència de tecnologia, fent especial èmfasi en els aspectes crítics a tenir en compte a l'hora d'encarar aquests processos (propietat industrial i intel·lectual, aspectes regulatoris, estat de desenvolupament, mercat, etc.).

Veure programa



Premi UNIPROYECTA al millor projecte emprenedor universitari d'excel·lència

Uniproyecta

Es convoca la V edició del Premi Uniproyecta al millor projecte emprenedor universitari d'excel·lència per tal de fomentar l'esperit emprenedor entre la comunitat universitària i estimular la iniciativa empresarial.

UNIPROYECTA neix amb la vocació de fomentar l'esperit emprenedor entre la comunitat universitària i d'estimular la iniciativa empresarial, per així contribuir al desenvolupament econòmic i social i a la consolidació del teixit empresarial relacionat amb l'explotació del coneixement i la innovació tecnològica.

UNIPROYECTA està dirigit a projectes empresarials en els que participen de forma individual o en grup, estudiants i titulats universitaris.

Termini de presentació de candidatures: fins el 7 de març de 2013.

Consulteu més informació sobre la convocatòria.



Oberta la convocatòria del Premio Emprendedores 2013

Premio Emprendedores

La Fundació Everis ha obert el termini de lliurament de projectes per la XII convocatòria del seu Premio Emprendedores que, un any més, manté el seu objectiu de fomentar la innovació i la recerca per donar suport a l'emprenedoria.

Amb una dotació de 60.000 euros, el premi facilita el finançament de projectes empresarials d'innovació tecnològica, de gestió social o ambiental. Si el jurat estima que un dels projectes finalistes ho mereix, la Fundació Everis atorgarà un premi accèsit de 40.000 euros.

En l'anterior edició, la convocatòria dels premis va rebre al voltant de 300 projectes, més del doble que en l'anterior edició. (+)