La Propietat Industrial i Intel·lectual està cobrant especial rellevància en el món universitari davant les noves realitats i reptes, i la necessitat de combinar la creació amb la transmissió de coneixements científics, tècnics i humanístics, la qual cosa requereix protegir de forma adequada dits coneixements per a una òptima difusió.

De l’activitat de recerca de la Universitat de Lleida (d’ara endavant, indistintament, la “Universitat” o “UdL”) es poden generar resultats als que resulti d’aplicació la normativa corresponent en matèria de Propietat Intel·lectual i de Propietat Industrial.

La Universitat assumeix com un dels principis pel que fa a la recerca l’estímul de la innovació científica, l’actualització, la mobilitat del personal investigador, el treball pluridisciplinar i la difusió dels resultats de la recerca, d’acord amb l’art. 100.3 dels Estatuts (aprovats pel Claustre en la sessió de 7 d’abril i 10 de juliol de 2003, DOGC núm 3963, de 8 de desembre de 2003).

L’art. 106.1 d’aquests Estatuts, estableix que el Consell de Govern ha d’adoptar les mesures adients per a la protecció de la propietat intel·lectual dels treballs elaborats pels membres de la comunitat universitària. Per altra banda, en l’art. 106.2 es declara que la Universitat pot cedir la titularitat de les invencions i obtencions vegetals i animals als membres de la comunitat universitària que els hagi produït, amb reserva d’una llicencia no exclusiva, intransferible i gratuïta. Els beneficis derivats de la invenció o de l’obtenció s’han de compartir amb la Universitat en la proporció que determini el Consell de Govern. El Consell ha de regular també el procediment de comunicació a la Universitat de les iniciatives de les persones productores amb vista a l’adopció de les mesures oportunes referents a la protecció de les invencions o obtencions.

Per la seva part, la Llei d’Universitats de Catalunya (Llei 1/2003, DOGC 3826), en el seu article 67, determina que el departament competent en matèria d’universitats i les universitats han de fomentar programes per a la protecció i explotació de la propietat intel·lectual i industrial de les universitats en totes les activitats de transferència de tecnologia i de coneixements portats a terme per membres i centres de la comunitat universitària.

Les recents reformes del marc jurídic de la investigació pública, promogudes amb ocasió de l’aprovació de la nova Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible i de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la innovació, ha incidit especialment en aquesta matèria. En aquest sentit, especial menció requereix l’article 54 de la Llei d’Economia Sostenible, que expressa que formen part del patrimoni de la Universitat els drets de propietat industrial i intel·lectual dels quals sigui titular com a conseqüència de les tasques desenvolupades pel seu personal en les seves funcions.

Així mateix, i en relació al personal investigador de les Universitats, aquesta matèria queda contemplada tant en el catàleg de deures com en el de drets previst en aquesta Llei. Així, els investigadors estaran obligats a comunicar totes les troballes, descobriments i resultats susceptibles de protecció jurídica, i col·laborar en els processos de protecció, però també podran obtenir una participació en els beneficis derivats de l’eventual explotació d’aquests resultats.

Tot això reforça la necessitat de que les universitats protegeixin i fomentin l’explotació de la propietat industrial i intel·lectual en totes les activitats de transferència de tecnologia i de coneixement que el personal de la universitat dugui a terme.

L’aprovació d’aquest nou règim legal ha fet necessari que la Universitat opti per la promulgació d’una nova normativa de protecció dels resultats derivats de l’activitat de recerca, en la que es veiés reflectit el nou escenari i realitat social dintre de la Universitat, derogant així l’antiga normativa de protecció dels resultats de les activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (propietat industrial i intel·lectual) a la Universitat de Lleida, aprovada pel Consell de Govern en la sessió del 5 d’abril de 2006.

La present normativa respon a la voluntat per part de la UdL d’una banda, de fomentar les activitats d’investigació dins de la comunitat universitària, i la implicació activa del personal de la Universitat, i per una altra, l’establiment de mecanismes per a l’explotació dels resultats derivats d’aquestes activitats (reforçant la posició de la UdL com a entitat capdavantera en la generació de nous projectes empresarials basats en la innovació), així com dels resultats obtinguts en el marc de les col·laboracions de caràcter científic, tècnic o artístic desenvolupades amb altres entitats públiques o privades.

L’ objectiu d’aquesta normativa és establir un nou marc jurídic adequat que, d’una banda, doni la necessària seguretat jurídica tant a la UdL com als membres de la comunitat universitària i als tercers amb els qui col·labori la UdL en el desenvolupament de projectes de recerca, i que per l’altra, faci partícips al personal investigador dels beneficis que es puguin obtenir per l’explotació comercial dels resultats de la seva activitat de recerca.

Atenent a tot l’exposat, resulta convenient que aquest Consell de Govern estableixi la corresponent normativa de Propietat Industrial i Intel·lectual, a l’efecte d’establir una regulació completa i coherent de tota aquesta matèria que asseguri l’assoliment dels objectius descrits en el present Preàmbul.

Per a més informació consultar el Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida (Acord núm. 265/2014).